Tus Noticias de La Safor

Tret d’eixida a la XXXVI edició de la Universitat d’Estiu de Gandia

portada0

La Universitat d'Estiu de Gandia es desenvoluparà des del 15 fins el 19 de juliol oferint cursos, seminaris i activitats culturals a tota la ciutadania sota el nom "drets arreu del món".

Ahir, el jardí de la Casa de la Cultura Marqués González Quirós de Gandia va acollir l'acte inaugural de la XXXVI edició de la Universitat d'Estiu de Gandia (UEG), que du per nom "drets arreu del món", i on van participar la rectora de la Universitat de València, M. Vicenta Mestre, l'alcaldessa de Gandia, Diana Morant i el diputat provincial de la Diputació de València, Vicent Mascarell.

La rectora va destacar que "el tema que tracta aquesta edició de la UEG és molt important, i més per a la Universitat de València que va celebrar fa poc el congrés sobre 70 aniversari de la declaració dels drets humans. Per tant, que es tracte ací aquest tema d'anàlisi i d'estudi per saber el que s'ha fet i el que queda per fer perla igualtat de les persones és molt important". A més, la rectora va afegir que aquesta XXXVI edició és un senyal de la consolidació d'aquestes sessions formatives i de debat de la Universitat de València a Gandia on sempre es tracten temes de gran transcendència per a la societat.

En acabar aquest acte, va tindre lloc la conferència inaugural "democràcia i drets en un món global", a càrrec de la presidenta del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, Margarita Soler.

La Universitat d'Estiu de Gandia és una oferta formativa i cultural que combina la formació, a través de cursos i seminaris amb activitats culturals obertes a la ciutadania. Aquesta edició està dedicada a recordar els drets i les llibertats que en aquest món global es presenten sovint com a seccions contraposades entre col·lectius arribant a ser manipulats en favor de determinats favors polítics, econòmics i culturals. D'aquesta manera, l'UEG proposa una nova mirada sobre aquesta realitat complexa, ja que és necessari actualitzar els drets individuals i col·lectius per continuar aspirant a un futur equànime i sostenible.

En aquesta edició hi ha matriculats més de 340 alumnes que participaran en els 11 cursos i 7 tallers que impartiran els més de 80 professors i professores al llarg de la setmana. Alguns dels cursos i tallers són: La Convenció dels Drets de l'Infant en el seu 30é Aniversari; Reptes de la Intel·ligència Artificial en el Dret; l'Educació a Debat: entre el Públic i el Privat; el Còmic com a Testimoni: els Drets Humans en el Còmic; Jazz i Drets Humans des dels Arrels Africans; Taller de Crítica: com Analitzar i Criticar Pel·lícules i Sèries de Televisió; entre molts altres.
Discurs Diana Morant:
Rectora Magnífica, senyora Mavi Mestre.

-Presidenta del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, Margarita Soler, i encarregada de la conferència inaugural de l'edició d'enguany de la Universitat d'Estiu de Gandia. Benvinguda.

-Diputat provincial, Vicent Mascarell.

-Vicerector de Projecció Territorial i Societat, senyor Jorge Hermosilla.

-Vicerectora d'Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat, senyora Elena Martínez

-Director del Centre Internacional de Gandia, senyor Emili Aura.

-Companys de la Corporació Municipal.

-Representants de la societat gandiana.

-Amigues, amics.

Gandianes, gandians, gent de tot arreu, públic fidel de la Universitat d'Estiu o nouvinguts ... és un plaer encetar, un any més, este fòrum obert des d'on podem compartir experiències i coneixements i créixer com a persones i com a societat. La Universitat d'Estiu de Gandia, un fòrum que ens fa més lliures.

L'edició d'enguany va dedicada als DRETS ARREU DEL MÓN. En este marc, esta vegada he tingut molt clar el tema del que vull parlar-vos. Com a representant i gestora d'un municipi que sóc, m'agradaria explicar, reivindicar i comprometre'm hui amb un dret molt jove, que se suma a la llista de drets humans i que ha estat recentment incorporat a l'agenda internacional: el DRET A LA CIUTAT.

EL DRET A LA CIUTAT

En 2050, quasi 7 de cada 10 persones viuran a les ciutats, segons previsions de l'ONU. Les ciutats concentren la major part del capital financer i humà, les majors oportunitats, però també els majors problemes socials. La vida quotidiana a ciutats d'arreu del món és complexa per a moltes persones. Les ciutats expulsen. La gentrificació, l'especulació, la violència, la pobresa o la precarietat són diferents processos d'expulsió, amb un impacte negatiu a la vida de les dones, dels migrants, dels pensionistes, de les persones aturades, de les desnonades...

En este context, parlem de la importància del DRET A LA CIUTAT. Este concepte naix al 1968, amb la publicació de l'assaig del francés Henri Lefebvre, titulat precisament així: "EL DRET A LA CIUTAT". L'autor denuncia la crisi de la vida quotidiana a les ciutats europees a l'inici del capitalisme. Front a ciutats convertides en mercaderies, Lefebvre reivindica una ciutat propietat de les ciutadanes i els ciutadans. Se centra en la capacitat de las persones de transformar la ciutat i de transformar-se com a societat mitjançant ella.

Eixe és el concepte que, al 2004, recupera el Programa de Nacions Unides ONU-Habitat per a redactar la Carta Mundial pel Dret a la Ciutat. Un document que s'ha estat treballant durant anys des de plataformes, organitzacions i fòrums mundials. La Carta Mundial pel Dret a la Ciutat enumera els drets humans fonamentals que les ciutats haurien de reconèixer, protegir i realitzar, juntament amb una sèrie de compromisos municipals per a què així siga.

L'OBJECTIU DEL DRET A LA CIUTAT ÉS GARANTIR LA IGUALTAT d'oportunitats i la qualitat de vida, especialment per a les persones i col·lectius més vulnerables.

- EL DRET A LA CIUTAT ÉS UN DRET HUMÀ.
Totes les persones tenen dret a la ciutat sense discriminació de gènere, edat, raça, ètnia o orientació política i religiosa.

EL DRET A LA CIUTAT ÉS UN DRET COL·LECTIU.
La ciutat és un espai col·lectiu culturalment ric i divers. On celebrem la diversitat, perquè ens fa forts. La ciutat pertany a TOTS els seus habitants. Ciutadanes i ciutadans són "totes les persones que habiten de forma permanent o transitòria a les ciutats" (paraules textuals de la Carta Mundial).

- EL DRET A LA CIUTAT ÉS UN DRET COMPLEXE I INTERDEPENDENT DE TOTS ELS DRETS HUMANS.
Inclou tots els drets civils, mediambientals, polítics, econòmics, socials i culturals que ja estan reglamentats als tractats internacionals.

- ÉS UN DRET TERRITORIALITZAT quer reconeix la memòria, la identitat i les herències socials i culturals, però també LA PROJECCIÓ CAP UN FUTUR SOSTENIBLE.
Tots els ciutadans tenen dret a participar en la gestió de la ciutat. Els seus espais i bens han d'usar-se prioritzant l'interès social, cultural i ambiental.

2. L'APLICACIÓ DES DE 5 ÀMBITS

El dret a la ciutat no és una utopia. En bona part, és un compromís adquirit per a la pròxima dècada. Este dret es contempla en el marc de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides per a un desenvolupament sostenible. El seu objectiu número 11 planteja el següent: "per a 2030, cal aconseguir que les ciutats siguen segures, inclusives, resilients i sostenibles".

Però haurà de ser cada urb qui, en companyia dels seus habitants, estudie cóm aplicar el dret a la ciutat. I s'haurà d'aplicar des de distints àmbits, com ara l'espai públic, l'habitatge, la seguretat, la mobilitat i la participació.

L'ESPAI PÚBLIC s'ha d'abordar des d'una perspectiva inclusiva i feminista. És a l'espai públic on es produeixen les desigualtats. Les dones han de sentir-se segures a l'espai públic, per exemple. D'altra banda, un espai públic de qualitat fomenta diversitat d'usos i activitats. Hem de cuidar el nostre espai públic, mantenir-lo, millorar-lo i dotar-lo de vida.

- L'HABITATGE ha de ser un dret real. Hem d'ocupar-nos de moltes qüestions: de la dificultat per accedir a habitatges assequibles, que obliga a tantes persones a desplaçar-se a les perifèries i perdre les seues xarxes de suport; la gestió de l'emergència habitacional; la falta de dades respecte al parc de la vivenda...

LA SEGURETAT ha de ser una garantia de vida per a totes les persones. Un altre assumpte que també hem d'atendre especialment des de la perspectiva de gènere. La inseguretat limita el dret a la ciutat de les dones, al dret a passejar o córrer per on vulguen a l'hora que vulguen. Des dels anys 70, moltes ciutats apliquen el que anomenaren "prevenció del crim des del disseny de l'entorn", un dels temes més treballats des de l'urbanisme feminista.

LA MOBILITAT URBANA, hui un problema, ha de garantir-se com a un dret i un servei bàsic. No com un valor afegit. L'accés al transport és tan vital com l'accés a l'aigua o a la salut. El disseny de les ciutats a partir de la circulació del vehicle privat ha prioritzat els cotxes front les persones i el transport públic.

I, per últim, LA PARTICIPACIÓ com a forma de construir ciutadania real. L'urbanisme participatiu com a aposta. La ciutat l'hem de dissenyar entre totes i tots, posant com a centre a l'usuari.

"La revolució serà urbana o no serà", deia el geògraf anglès David Harvey. I eixa revolució l'hem de fer totes les persones, amb igualtat i sense exclusions. Des de la política però també des de distints processos participatius. La cohesió social i el desenvolupament sostenible passa necessàriament per reivindicar i garantir el nostre DRET A LA CIUTAT. Un dret humà i universal.

I amb esta conclusió, donem per inaugurada la trentasisena edició de la Universitat d'Estiu de Gandia que, com és tradició, s'inicia amb una ponència magistral.

En este cas, a càrrec de Margarita Soler, Presidenta del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.

Benvinguda a ta casa, Margarita.

Declaracions Rectora Mavi Mestre:
En la seua intervenció, la rectora ha destacat la importància emblemàtica de la Universitat d'Estiu (UEG) tant per a la Universitat de València com per a la ciutat de Gandia.
En la inauguració d'aquesta 36ena edició de la UEG, la rectora Mª Vicenta Mestre ha recordat els orígens de la UEG i les seues impulsores: l'aleshores vicerectora de la Universitat, medalla de la institució, Isabel Morant, i l'aleshores regidora de Cultura de l'Ajuntament de Gandia i posterior Alcaldessa de la ciutat, Pepa Frau. La rectora de la Universitat de valència ha destacat "el seu exemple de dones lluitadores, clau i fonamental que el tinguem sempre present, especialment les persones més joves, les nascudes a aquest segle, que ja han assolit la majoria d'edat".
Extracte d'intervenció de la rectora:
[Estem a punt de començar la segona dècada del segle XXI, i totes i tots els que hem viscut la major part de la nostra vida al segle XX crec que ens podem sentir ben afortunades i afortunats d'estar vivint a cavall entre dos segles, com és el lema d'enguany de la Universitat d'Estiu de la Universitat de València a Gandia.
Em permetran breument que els indique per què.
Veuran, la segona meitat del passat segle XX, superada la Segona Guerra Mundial, va ser un període de reconstrucció, però també de transició.
Transicions polítiques d'antigues dictadures cap a democràcies, tant a Europa, amb els casos singulars de Portugal, Espanya i Grècia en la dècada dels anys setanta, com a Iberoamèrica, amb les incorporacions a democràcies d'Estats que havien patit sagnants dictadures, amb casos com l'Argentina, Xile i la República Dominicana, per posar alguns exemples. I finalment la transició que suposà a nivell global la davallada del bloc soviètic.
Però també visquérem els projectes il·lussionants, únic en el cas de la construcció europea com a Unió Europea, i d'emancipació dels pobles, com ara els fenòmens de la descolonització.
Acabàrem el segle XX amb la major extensió de la democràcia, amb creixement econòmic i també amb l'esperança d'un futur millor mercè a l'important desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Unes tecnologies que han fet efervescent, ja entrat el segle XXI, la nostra societat. Efervescent en la relació entre les persones, dinàmica i canviant la nostra manera de viure, amb la possibilitat de tindre a la pantalla de les nostres mans una finestra al món, incloent aplicacions vinculades al propi treball, però també la manera de relacionar-nos, de comunicar-nos, de comprar, d'informar-nos. I de mobilitzar-nos.
Però el segle XXI també ens va portar als seus inicis la por d'un terrorisme de nova intensitat i formes, quan havíem desterrat etapes violentes a Europa, i després ens portà la gran crisi financera, econòmica i en darrera instància fiscal que ha suposat un canvi radical en el món del treball, en les dinàmiques de futur.
Si bé es diu que estem no ja en una Tercera Revolució Industrial sinó en una vertadera Primera Revolució Digital, també és cert que estudis recents evidencien l'empobriment de les classes mitjanes, la precarització del mercat de treball, i la incertesa que ja havia estat anunciada en els anys noranta en els principis de les societats postmodernes, postindustrials o, líquides, emprant l'expressió de Bauman.
Fenòmens vinculats a les tecnologies, i intents de manipulació de l'opinió pública, com les fake news, han emergit en aquest nou context, en aquest temps d'incerteses, de creixement econòmic moderat, d'escletxes que amenacen amb clavillar la societat en base a un conjunt de desigualtats.
És el segle XXI, un segle en què s'ha avançat en els drets de ciutadania, amb l'extensió del matrimoni a les persones del mateix sexe, i també amb un crit ciutadà únic, mundial, global, que és la demanda d'igualtat real i efectiva entre homes i dones.
Però, alhora, hem vist la resposta negativa: la repressió política en alguns països, les guerres que no acaben, sinó que s'allarguen, la mutilació genital femenina que es manté com a pràctica religiosa i cultural, la comunitat LGTBI és perseguida, i l'homosexualitat encara és una condemna a mort en alguns Estats on també les dones encara no poden ni vestir com volen...
Tots aquests temes són objecte de reflexió a la universitat. Forma part del nostre sentit de ser com a institució pública, valenciana, oberta a la ciutadania, al seu servei, creada en 1499 pels Jurats de la Ciutat de València.
Ara, en el segle XXI, quan complim enguany el 520 aniversari de la nostra fundació, en aquesta Universitat d'Estiu a Gandia reflexionem sobre el temps en què vivim.
Pensem Àfrica en el temps actual, plantegem i comentem els reptes de la intel·ligència artificial, abordem el servei educatiu des de la visió d'allò públic i allò privat, i, quan recentment hem celebrat el 70 aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, reflexionem sobre els Drets del Planeta, la sobirania alimentària i el comerç just en un món on el canvi climàtic és una evidència tot i el negacionisme d'alguns col·lectius. Abordem els drets dels xiquets i veiem el còmic com a testimoni dels Drets Humans, analitzem el feminisme, les noves masculinitats i les diversitats sexuals, la discapacitat, els drets lingüístics i els territoris i recuperem la memòria de les dones artistes silenciades en l'Espanya Contemporània.]
Posteriorment, la rectora ha destacat la rellevant figura d ela professora Margarita Soler, hui presidenta del Consell Jurídic Consultiu i professora de la Facultat de Dret d ela Universitat de València.
Sobre la seua conferència inaugural, la rectora ha destacat que "si hi ha una preocupació clau hui en dia en gairebé totes les societats, és la dimensió política, la governança d'una democràcia de fragmentats parlaments que representen una ciutadania plural i diversa i així s'expressa a les urnes. Però també ho són els drets. Els drets d'una ciutadania que veu minvar en termes globals la seua situació econòmica quan aquesta se'n deriva de les rendes del treball".
Per concloure la seua intervenció la rectora ha felicitat l'alcaldessa per la seua recent elecció i ha reiterat el compromís de la Universitat de València "per anar fent més universitat pública, més Universitat de València a Gandia".
RESUMEN CONFERENCIA INAUGURAL UNIVERSIDAD DE VERANO
"Democracia y derechos en una sociedad global"
Margarita Soler Sánchez
Presidenta del Consell Jurídic Consultiu

La globalización económica, los mercados desregulados, internet, las nuevas tecnologías dibujan un nuevo mundo mucho más abierto e interrelacionado pero no exento de elementos que, sin duda, alteran la realidad política, económica y social de nuestros días. Estamos ante un nuevo escenario que requiere, no solo repensar y resetear –como se ha dicho- nuestras democracias, sino además, trabajar para que ésta sea la forma de regirse en aquellos países que todavía hoy se encuentran sometidos a formas de gobierno autoritarias o dictatoriales. Necesitamos caminar, también, hacia consensos internacionales que faciliten el gobierno responsable y democrático de los asuntos que, por su carácter transnacional, superan en su solución las fronteras estatales y hacer del compromiso con los derechos humanos el eje vertebrador del nuevo orden global. Con sus defectos y virtudes, la democracia sigue siendo, actualmente y en todo el mundo, la única vía política que permite sociedades avanzadas, libres e igualitarias. El reto, nuestro compromiso, es y debe ser con la democracia y con los derechos pensados y formulados en términos de una sociedad que supera las fronteras de los Estados, de una sociedad global bajo los mismos valores y principios que defiende el constitucionalismo, que defiende nuestra Constitución: la libertad, la igualdad, la justicia y el pluralismo político.

Activitats Obertes
DIMARTS 16. 20.00 H. DEBAT
Educació pública i educació privada.
Dos models a debat.
MODERA: Juan Manuel Fernández Soria, professor del departament d'Educació Comparada i Història de l'Educació de la Universitat de València.
PARTICIPEN: Miquel Ruiz Collados, president de la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV).
José M. Alvira, secretario General de Escuelas Católicas. Alejandro Tiana, secretari d'Estat d'Educació.
DIMARTS 16. CINEMA 22.30h. Jardi Casa Marquesa
PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL:
GURUMBÉ: CANCIONES DE TU MEMORIA NEGRA
Comptarà amb un col•loqui en el que participarà el director Miguel Ángel Rosales.
Un documental que rescata de l'oblit la història de l'esclavitud africana en la Península Ibèrica, ressaltant el protagonisme que,
al costat d'altres col•lectius marginals, van tenir en la nostra història i la nostra cultura.
Amb l'explotació comercial d'Amèrica, milers d'africans són portats a Espanya i Portugal per a ser venuts com a esclaus.
Alguns seran exportats a les colònies i uns altres es quedaran a les ciutats. Aquests últims formaran una població que anirà
guanyant el seu espai en la societat, enfrontant-se des del principi a la seva situació d'esclaus i als forts prejudicis racials.
COL.LABORA: Intermedia Producciones.


TNS
Gandia
Noticies Institucionals

CONTACTA

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

 

 

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

 

Copyright © 2015 TUS NOTICIAS DE LA SAFOR Copyright © 2015 GRUPOTN